You are currently browsing the tag archive for the ‘Hiragana’ tag.

Us deixo una sèrie de preguntes/resposta que us podeu trobar a qualsevol conversa que podeu tenir amb un japonès o que us serviran per presentar-vos vosaltres mateixos.

P: お名前は何ですか。 / あなたの名前は何ですか。 = Quin és el teu nom?
R: 私の名前はイサックです。 はじめまして。 = El meu nom és Isaac. Encantat.
RP: どうぞよろしくおねがいします。 = Encantat de conèixer-te també.

P: お仕事は何ですか。 = De que trabajas?
R: 私はWebプログラマです。 = Soc programador web.

P: お国はどちらですか。 = De quin país ets?
R: スペインです。 = D’ Espanya.

P: ご出身はどちらですか。 = On vas néixer / D’on ets /D’on vens?
R1: バルセロナ出身です。 = Sóc de Barcelona.
R2: バルセロナから来ました。 = Vinc des de Barcelona.

Espero que alguna d’aquestes frases us siguin útils per començar una conversa en japonès.

Kanjis d’aquesta entrada:

名前 = なまえ (nom)
何 = なん (quin / que)
仕事 = しごと (treball)
国 = くに (país)
出身 = しゅっしん (néixer / començar)
来 = き (vindre)

Fa temps ja vam parlar de les salutacions. Ara toca parlar dels comiats.

Tenim des de el famós さようなら, més formal, fins el また i les seves variants. Literalment  また vol dir “un altre” i es pot combinar amb diferents paraules per indicar diferents tipus de comiats. Per exemple:

また来週 = Fins la propera setmana.
またあした = Fins demà.
またね / じゃね = Ens veiem.
O el famós さようなら

Bé, doncs fins la propera!
またね!

Aquí us deixo unes plantilles per poder practicar l’ escriptura dels sil·labaris hiragana i katakana.

Només heu d’ imprimir els pdf i repassar en boli els caràcters que estan en un color més fluix. L’ ordre correcte dels traços per escriure els kana és d’ a dalt cap abaix i d’ esquerra a dreta.

Plantilla katakana

Plantilla hiragana

En hiragana i katakana existeixen les vocals llargues i les dobles consonants.

Les vocals llargues tenen una longitud el doble de la normal i es representen amb un macró ( ¯ ) a sobre de la vocal quan les escrivim en rōmaji. Donat que en els teclats llatins o occidentals es complicat escriure el símbol del macró, moltes vegades ens podem trobar que aquest es representa per un accent circumflex ( ^ ).  sūpā = sûpâ = suupaa.

En katakana es fa servir el símbol Chōon ( ー ) després de la vocal que s’allarga i en hiragana s’escriu la vocal repetida.

Vocal llarga en rōmaji:
sūpā -> super(mercat). En aquest cas la pronunciació seria “suupaa”.

Vocal llarga en katakana:
スーパー -> sūpā -> super(mercat).

Vocal llarga en hiragana:
とおる -> tōru -> passar. En aquest cas es pronuncia “tooru”.

Les dobles consonants es pronuncien fent una petita pausa abans de la consonant doblada, per donar més força a la pronunciació.

Es representen en rōmaji doblant directament la consonant: zasshi (revista). En katakana i en hiragana es fa servir el kana tsu petit.
katakana ( ) hiragana ( ).

Exemple en katakana:
ト -> petto -> De l’anglès “pet”, mascota.

Exemple en hiragana:
ぽん -> nippon -> Japó.

Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials, que designen una situació en l’espai o en el temps.

Aquest/aquesta/açò -> この
この犬は、シェパードけんです。 -> kono inu wa, syepaado ken desu -> Aquest gos és un pastor alemany.

Aqueix/aqueixa/això -> その
その鳥は、インコです。 -> sono tori wa, inko desu -> Aqueix ocell és una cotorra.

Aquell/aquella/allò -> あの
あの猫は、とてもかわいいです。 -> ano neko wa, totemo kawaii desu -> Aquell gat es molt bonic.

Quin -> どの
どの犬が、あなたの犬ですか。 -> dono inu ga, anata no inu desu ka -> Quin és el teu gos?

De que -> どこの
そのスカートは、どこのメーカーですか。 -> sono sukaato wa, dokono meekaa desu ka -> Aqueixa falda de quina marca és?

Kanjis:

犬 -> いぬ -> inu -> gos
猫 -> ねこ -> neko -> gat
鳥 -> とり -> tori -> ocell

La forma -masu dels verbs és la que es considera ‘formal’.

Per exemple tenim el verb たべる (taberu -> menjar), doncs la seva forma ‘formal’ seria たべます(tabemasu). Explico això perquè és un bon punt de partida per entendre com es conjuguen els verbs en japonès.

En l’ idioma japonès no existeixen les conjugacions com les entenem nosaltres. Son més semblants als verbs anglesos. No hi han les nostres conjugacions jo, tu, ell, nosaltres,… i n’hi han molts pocs tipus de temps verbals.

Les conjugacions dels verbs es redueixen a aquestes i porten aquest sufix: present (ます -masu), passat (ました -mashita), negatiu(ません -masen), passat-negatiu(ませんでした -masendeshita), interrogatius (ませんか -masenka) i propostes (ましょう -mashiyou).

Exemple amb el verb たべます (tabemasu), que com ja hem dit es la forma ‘formal’ del verb たべる(taberu -> menjar):

Present:  たべます -> tabemasu -> menjar
Negatiu: たべません -> tabemasen -> no menjar
Passat: たべました -> tabemashita -> vaig menjar
Passat-negatiu: たべませんでした -> tabemasendeshita -> no vaig menjar
Interrogatiu: たべませんか -> tabemasenka -> Perquè no mengem? (es fa servir la forma negativa + pregunta)
Proposta (fer conjuntament amb algú): たべましょう -> tabemash(yo)u -> mengem!

Les traduccions son aproximades, però espero que s’hagi entès el sentit de les formes verbals.

Els adverbis de lloc es solen posar després del subjecte i precedits de la partícula の (no). Per exemple:

Pregunta: トイレはどこですか -> toire wa doko desu ka ->On està el lavabo?
Resposta: だいどころのよこです。 -> daidokoro no yoko desu. -> Està al costat de la cuina.

I ara una llista d’adverbis de lloc i altres paraules relacionades amb la situació:

うえ -> ue -> sobre / superior
なか -> naka -> dintre / interior
した -> shita -> sota / inferior / baix
よこ -> yoko -> al costat / lateral
みぎ -> migi -> dreta
ひだり -> hidari -> esquerra
みぎがわ -> migigawa -> al costat dret
ひだりがわ -> hidarigawa -> al costat esquerre
まえ -> mae -> davant
うしろ -> ushiro -> darrere
おく -> oku -> fons
つきあたり -> tsukiatari -> fons (al final)
まつすぐ -> matsusugu -> recte
かど -> kado -> cantonada
つぎ -> tsugi -> pròxim

Poso només sis colors amb algun exemple:

色 -> iro -> color

赤 -> あか -> aka -> vermell
Amb el color vermell hi ha un exemple molt curiós i és que als nadons petits se’ls hi diu あかちゃん (akachan) per la careta vermella que tenen quan son petits.

黄色 -> きいろ -> kiiro -> groc
El groc és l’únic que porta el kanji 色 (color) darrera del nom.

青 -> あお -> ao -> blau
緑 -> みどり -> midori -> verd
白 -> しろ -> shiro -> blanc
黒 -> くろ -> kuro -> negre

Un exemple de frase amb colors seria:
車は赤です。 -> kuruma wa aka desu. -> El cotxe és vermell.

Per l’ exemple anterior es va fer servir una forma nova d’ expressar números que no s’ havia explicat abans. És la forma de dir les unitats de miler (1000). Els números en japonès es poden dividir en diferents grups: desenes (10), centenes (100), milers (1.000), desenes de miler (10.000) i centenes de milió (100.000.000). Cada grup te la seva pròpia denominació:

Desenes: じゅう (juu) 10 -> じゅう, 20 -> にじゅう, 30 -> さんじゅう

Centenes: ひゃく(hyaku) 100 -> ひゃく, 200 -> にひゃく, 300 -> さんひゃく

Milers: せん (sen) 1000 -> せん, 2000 -> にせん, 3000 -> さんぜん El 3000 es irregular i es fa servir l’ hiragana ぜ (ze) enlloc de せ (se)

Desenes de miler: まん (man) 10.000 -> いちまん, 20.000 -> にまん, 30.000 -> さんまん

Centenes de milió: おく (oku) 100.000.000 -> いちおく, 200.000.000 -> におく, 300.000.000 -> さのく

Per exemple, relacionat amb les dates, per escriure l’ any 1974 farem el següent:

Es divideix la xifra en fraccions més petites, milers, centenars i la resta: 1000 + 900 + 74. Després ho passem al format japonès i quedaria d’aquesta forma:

せん(1000) きゅうひゃく(900) ななじゅう(70)よん(4)ねん(any)

Un altre exemple: 18.793

いちまん(10.000)はっせん(8.000)ななひゃく(700)きゅうじゅう(90)さん(3)

En aquest post parlaré de com escriure dates en japonès.

Com d’altres països, el Japó, te un format diferent al nostre alhora de mostrar les dates. Si el nostre sistema està format per la seqüència DD/MM/AAAA (dia/mes/any), el sistema japonès el fa en aquest altre format: AAAA/MM/DD, o sigui any/mes/dia.

Un exemple de data en japonès seria: 2010年02月21日

L’ any es representa pel kanji 年(ねん). El mes és el kanji 月(がつ). I el dia el segueix el kanji 日(にち).

Per l’exemple anterior la pronunciació seria així: にせんじゅうねんがつにじゅういちにち (ni sen juu nen ni gatsu ni juu ichi nichi)

En el proper post explicaré el tema de com expressar unitats de miler i centenes.

Aprenent

Categories