You are currently browsing the category archive for the ‘Gramàtica’ category.
En aquesta entrada parlarem de l’adverbi de temps aida i aidani el qual expressa la duració de l’acció a la que fa referència.
間 (あいだ) engloba l’acció durant tot el un període complet i normalment ve acompanyat de l’adverbi ずっと.
Exemple:
夏休みの間、ずっとアルバイトをします。
なつやすみのあいだ、ずっとアルバイトをします。
Treballo durant totes les vacances.
En canvi 間に(あいだに) fa referència a algun moment puntual en el transcurs de l’acció.
Exemple:
夏休みの間に、アルバイトをします。
なつやすみのあいだに、アルバイトをします。
Treballo a les vacances. (En algun moment, no totes les vacances)
Aquesta terminació de frase o afegitó es fa servir per dir un pensament en veu alta. Més o menys com una pregunta retòrica.
És tan senzill com afegir かな al final de la frase:
のぶはいつ来るのかな。 Em pregunto quan vindrà el Nobu.
Avui anem a veure con podem formar una sentència per fer una predicció o dir alguna cosa incerta.
Per fer això farem servir l’expressió だろう, que ve a dir “sembla que…”
Una frase d’exemple:
エミはもうイギリスに行ったのだろう。 Sembla que l’ Emi també va anar a Anglaterra.
I per donar més incertesa encara, al principi de la frase podem fer servir l’expressió たぶん que ve a significar “Probablement”.
たぶん、明日雨がふるだろう。 Sembla que probablement demà plogui.
A l’ idioma japonès hi ha l’opció de combinar dos verbs per formar un tercer.
Per exemple si combinem els verbs 持つ 「もつ」 (carregar) i 行く 「いく」 (anar) podem construir el verb ‘dur’.
Per fer això hem de passar el ver 持つ de la forma de diccionari a la forma て, quedant la combinació d’aquesta forma: 持って行きます。
Un altre exemple el podrem fer amb el verb 持つ i el verb 来 「き」 (venir) amb els que obtenim el verb ‘portar’: 持って来ます。
Aquest últim no confondre amb 行って来ります 「いってくります」 que significa ‘anar i tornar’.
Per dir que es vol fer alguna cosa, es fa servir la terminació verbal “tai”. Es tan senzill com agafar el ver en la seva forma “ます” i substituir el “ます” per “たい”.
Un exemple amb el verb 食べる 「たべる」(menjar):
食べる 「たべる」 -> 食べます 「たべます」 -> 食べたい 「たべたい」 (vull menjar)
La frase seria: 私は魚を食べたいです。「わたしはさかなをたべたいです」 (vull menjar peix)
Però aquesta forma “tai” també es pot conjugar per fer referència al passat, el negatiu, etc, i es fa com si fos un adjectiu -i:
Present: 私は魚を食べたいです。「わたしはさかなをたべたいです」 (vull menjar peix)
Negatiu: 私は魚を食べたくないです。「わたしはさかなをたべたくないです」 (No vull menjar peix)
Passat: 私は魚を食べたかったです。「わたしはさかなをたべたかったです」 (Volia menjar peix)
Negatiu+Passat: 私は魚を食べたくなかったです。「わたしはさかなをたべたくなかったです」 (No volia menjar peix)
I ara anirem a pels adjectius en forma “na”.
Aquest tipus d’adjectius es conjuguen de diferent manera que els de forma “i”.
Només s’han de seguir aquestes pautes i podrem conjugar aquest tipus d’adjectius sense cap complicació:
Present: Adj. + です。
Negatiu: Adj. + ではありません。
Passat: Adj. + でした。
Negatiu+Passat: Adj. + ではありませんでした。
Exemple amb l’adjectiu “na” 便利 「べんり」 (Útil /Usable )
Present: 車は便利です。 El cotxe és usable.
Negatiu: 車は便利ではありません。 El cotxe no és usable.
Passat: 車は便利でした。 El cotxe era usable.
Negatiu+Passat: 車は便利ではありませんでした。 El cotxe no era usable.
Si l ‘adjectiu va davant del nom s’escriu amb la seva forma “na”: 便利な車。
Hi han 4 excepcions d’adjectius acabats amb “i” però que realment son adjectius “na”. Son aquest:
きれい、ゆめい、きらい、とくい。
Si ens els trobem davant d’un nom se’ls afegeix el “na”: きれい+な+人
I aquí us deixo una llista d’ adjectius “na”.
Hi han dos grans grups d’adjectius en japonès. El de forma “i” い i els de forma “na” な.
No hi ha cap regla per saber quan es tracta d’un tipus o d’un altre. Simplement se sap a base de memoritzar.
Ara parlarem dels adjectius de forma “i” i de com es conjuguen per formar present, passat, negatiu i negatiu passat.
La regla per conjugar els adjectius “i” és la següent:
Present: adj.+です。
Negatiu: adj. - い + くない+です。
Passat: adj. – い + かった+です。
Negatiu+passat: adj. – い + くなかった + です。
Per exemple conjugarem l’adjectiu “i” 大きい 「おおきい」 (gran):
Present: 車は大きいです。 El cotxe és gran.
Negatiu: 車は大きくないです。 El cotxe no és gran.
Passat: 車は大きかったです。 El cotxe era gran.
Negatiu+Passat: 車は大きくなかったです。 El cotxe no era gran.
Aquí teniu una llista d’adjectius -i.
En hiragana i katakana existeixen les vocals llargues i les dobles consonants.
Les vocals llargues tenen una longitud el doble de la normal i es representen amb un macró ( ¯ ) a sobre de la vocal quan les escrivim en rōmaji. Donat que en els teclats llatins o occidentals es complicat escriure el símbol del macró, moltes vegades ens podem trobar que aquest es representa per un accent circumflex ( ^ ). sūpā = sûpâ = suupaa.
En katakana es fa servir el símbol Chōon ( ー ) després de la vocal que s’allarga i en hiragana s’escriu la vocal repetida.
Vocal llarga en rōmaji:
sūpā -> super(mercat). En aquest cas la pronunciació seria “suupaa”.
Vocal llarga en katakana:
スーパー -> sūpā -> super(mercat).
Vocal llarga en hiragana:
とおる -> tōru -> passar. En aquest cas es pronuncia “tooru”.
Les dobles consonants es pronuncien fent una petita pausa abans de la consonant doblada, per donar més força a la pronunciació.
Es representen en rōmaji doblant directament la consonant: zasshi (revista). En katakana i en hiragana es fa servir el kana tsu petit.
katakana ( ッ ) hiragana ( っ ).
Exemple en katakana:
ペット -> petto -> De l’anglès “pet”, mascota.
Exemple en hiragana:
にっぽん -> nippon -> Japó.
Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials, que designen una situació en l’espai o en el temps.
Aquest/aquesta/açò -> この
この犬は、シェパードけんです。 -> kono inu wa, syepaado ken desu -> Aquest gos és un pastor alemany.
Aqueix/aqueixa/això -> その
その鳥は、インコです。 -> sono tori wa, inko desu -> Aqueix ocell és una cotorra.
Aquell/aquella/allò -> あの
あの猫は、とてもかわいいです。 -> ano neko wa, totemo kawaii desu -> Aquell gat es molt bonic.
Quin -> どの
どの犬が、あなたの犬ですか。 -> dono inu ga, anata no inu desu ka -> Quin és el teu gos?
De que -> どこの
そのスカートは、どこのメーカーですか。 -> sono sukaato wa, dokono meekaa desu ka -> Aqueixa falda de quina marca és?
Kanjis:
犬 -> いぬ -> inu -> gos
猫 -> ねこ -> neko -> gat
鳥 -> とり -> tori -> ocell
La forma -masu dels verbs és la que es considera ‘formal’.
Per exemple tenim el verb たべる (taberu -> menjar), doncs la seva forma ‘formal’ seria たべます(tabemasu). Explico això perquè és un bon punt de partida per entendre com es conjuguen els verbs en japonès.
En l’ idioma japonès no existeixen les conjugacions com les entenem nosaltres. Son més semblants als verbs anglesos. No hi han les nostres conjugacions jo, tu, ell, nosaltres,… i n’hi han molts pocs tipus de temps verbals.
Les conjugacions dels verbs es redueixen a aquestes i porten aquest sufix: present (ます -masu), passat (ました -mashita), negatiu(ません -masen), passat-negatiu(ませんでした -masendeshita), interrogatius (ませんか -masenka) i propostes (ましょう -mashiyou).
Exemple amb el verb たべます (tabemasu), que com ja hem dit es la forma ‘formal’ del verb たべる(taberu -> menjar):
Present: たべます -> tabemasu -> menjar
Negatiu: たべません -> tabemasen -> no menjar
Passat: たべました -> tabemashita -> vaig menjar
Passat-negatiu: たべませんでした -> tabemasendeshita -> no vaig menjar
Interrogatiu: たべませんか -> tabemasenka -> Perquè no mengem? (es fa servir la forma negativa + pregunta)
Proposta (fer conjuntament amb algú): たべましょう -> tabemash(yo)u -> mengem!
Les traduccions son aproximades, però espero que s’hagi entès el sentit de les formes verbals.
Isaac
Japonès en català 