You are currently browsing the category archive for the ‘General’ category.

La Kanako, la meva professora de japonès, ha ensenyat una tècnica per aprendre els kanjis. Jo li dic…

“El ventall dels kanjis” (música d’emoció)

Es tracta d’agafar un foli normal (DIN A4) i començar a doblegar-lo, primer per la meitat. Després per la meitat d’aquesta meitat. I per últim un altre cop doblegar-lo per la meitat que ha quedat. El resultat queda així:

Després escrivim els kanjis que volem estudiar a la primera columna. I seguidament els seus equivalents en hiragana.

Ara, tapant la primera columna, hem d’escriure de nou els kanjis fixant-nos només amb els seu hiranaga.
A continuació tornem a doblegar el paper i tapen els kanjis per tornar a escriure les paraules en hiragana.
I així successivament fins acabar l’acordió.

És una tècnica, ni millor ni pitjor, però a mi em va molt be per aprendre els nous kanjis que aprenc cada setmana.

Espero que us sigui d’utilitat! 😀

 

Us deixo una sèrie de preguntes/resposta que us podeu trobar a qualsevol conversa que podeu tenir amb un japonès o que us serviran per presentar-vos vosaltres mateixos.

P: お名前は何ですか。 / あなたの名前は何ですか。 = Quin és el teu nom?
R: 私の名前はイサックです。 はじめまして。 = El meu nom és Isaac. Encantat.
RP: どうぞよろしくおねがいします。 = Encantat de conèixer-te també.

P: お仕事は何ですか。 = De que trabajas?
R: 私はWebプログラマです。 = Soc programador web.

P: お国はどちらですか。 = De quin país ets?
R: スペインです。 = D’ Espanya.

P: ご出身はどちらですか。 = On vas néixer / D’on ets /D’on vens?
R1: バルセロナ出身です。 = Sóc de Barcelona.
R2: バルセロナから来ました。 = Vinc des de Barcelona.

Espero que alguna d’aquestes frases us siguin útils per començar una conversa en japonès.

Kanjis d’aquesta entrada:

名前 = なまえ (nom)
何 = なん (quin / que)
仕事 = しごと (treball)
国 = くに (país)
出身 = しゅっしん (néixer / començar)
来 = き (vindre)

Fa temps ja vam parlar de les salutacions. Ara toca parlar dels comiats.

Tenim des de el famós さようなら, més formal, fins el また i les seves variants. Literalment  また vol dir “un altre” i es pot combinar amb diferents paraules per indicar diferents tipus de comiats. Per exemple:

また来週 = Fins la propera setmana.
またあした = Fins demà.
またね / じゃね = Ens veiem.
O el famós さようなら

Bé, doncs fins la propera!
またね!

Conjugació de la forma formal del verb べんきょうします (estudiar):

べんきょうします => benkyoushimasu (infinitiu)

べんきょうしません => benkyoushimasen(negatiu)

べんきょうしました => benkyoushimashita (passat)

べんきょうしませんでした => benkyoushimasendeshita (negatiu + passat)

べんきょうしませんか => benkyoushimasenka (interrogatiu)

べんきょうしましょう => benkyoushimashyou (imperatiu)

Aquí us deixo unes plantilles per poder practicar l’ escriptura dels sil·labaris hiragana i katakana.

Només heu d’ imprimir els pdf i repassar en boli els caràcters que estan en un color més fluix. L’ ordre correcte dels traços per escriure els kana és d’ a dalt cap abaix i d’ esquerra a dreta.

Plantilla katakana

Plantilla hiragana

En hiragana i katakana existeixen les vocals llargues i les dobles consonants.

Les vocals llargues tenen una longitud el doble de la normal i es representen amb un macró ( ¯ ) a sobre de la vocal quan les escrivim en rōmaji. Donat que en els teclats llatins o occidentals es complicat escriure el símbol del macró, moltes vegades ens podem trobar que aquest es representa per un accent circumflex ( ^ ).  sūpā = sûpâ = suupaa.

En katakana es fa servir el símbol Chōon ( ー ) després de la vocal que s’allarga i en hiragana s’escriu la vocal repetida.

Vocal llarga en rōmaji:
sūpā -> super(mercat). En aquest cas la pronunciació seria “suupaa”.

Vocal llarga en katakana:
スーパー -> sūpā -> super(mercat).

Vocal llarga en hiragana:
とおる -> tōru -> passar. En aquest cas es pronuncia “tooru”.

Les dobles consonants es pronuncien fent una petita pausa abans de la consonant doblada, per donar més força a la pronunciació.

Es representen en rōmaji doblant directament la consonant: zasshi (revista). En katakana i en hiragana es fa servir el kana tsu petit.
katakana ( ) hiragana ( ).

Exemple en katakana:
ト -> petto -> De l’anglès “pet”, mascota.

Exemple en hiragana:
ぽん -> nippon -> Japó.

Segona entrega de vocabulari en katakana:

Català -> Origen -> Pronunciació -> Escriptura en katakana

Motocicleta -> Motorbike -> ootobai -> オートバイ
Pa -> Pan -> pan -> パン
Suc -> Juice -> j(yu)su -> ジュース
Taronja ->Orange -> orenji -> オレンジ
Madrid -> Madrid -> madoriido -> マドリード
Supermercat -> Super -> suupaa -> スーパー
Notícies -> News -> n(yu)su -> ニュース
Televisió -> Television -> terebi -> テレビ
Vídeo -> Video -> bideo -> ビデオ
Casset -> Cassette -> kaseto -> カセット
Ràdio -> Radio -> rajio -> ラジオ
Mòbil -> Mobile -> moobiru -> モービル
Manga -> manga -> マンガ
Còmic -> Comic -> komikku -> コミック
Anime -> anime -> アニメ
Tenda 24h. -> Convenience Store -> konbini -> コンビニ
Imatge -> Image -> imeeji -> イメージ
Cotxe ecològic -> Eco Car -> ekokaa -> エコカー
Ok -> Ok ->ookee -> オーケー
Holanda -> Holland -> oranda -> オランダ
Hamburguesa (la carn) -> Hamburger -> hanbagu -> ハンバーグ

Una miqueta de vocabulari en katakana. El katakana és el sil·labari que s’utilitza per escriure paraules que no tenen origen japonès. La majoria venen de l’anglès.

Català -> Origen -> Pronunciació -> Escriptura en katakana

Café -> Coffee -> koohii -> コーヒー
Got -> Cup -> koppu -> コップ
Pasta -> Pasta -> pasuta -> パスタ
Espanya -> Spain -> supein -> スペイン
Galeta-> Cookie -> kukii -> クッキー
Xocolata -> Chocolate -> ti(yo)koreto  -> チョコレート
Amèrica -> America -> america -> アメリカ
Nova York -> New York -> n(yu)uyooku -> ニューヨーク
Iogurt -> Yoghurt -> yooguruto -> ヨーグルト
McDonnalds -> McDonnalds -> makudonarudo -> マクドナルド
Ordinador -> Computer -> konp(yu)ta -> コンピューター
Ordinador personal -> Personal computer -> pasokon -> パソコン
Futbol -> Soccer -> saka -> サッカ
Bàsquet -> Basket -> basuketo -> バスケット
Barcelona -> Barcelona -> baruserona -> バルセロナ

Per donar les gràcies també hi han diferents formes. Son aquestes:

ありがとう = arigatou = gràcies (normal)

ありがとうございます = arigatou gozaimasu = gràcies (formal)

どうもありがとう = doumo arigatou = moltes gràcies (normal)

どうもありがとうございます = doumo arigatou gozaimasu = moltes gràcies (formal)

I quan algú et dona les gràcies pots respondre: どういたしまして = dou itashimashite = de res

Una paraula que es fa servir molt a l’hora de dinar es いただきます (itadakimasu) que vol dir “que aprofiti”. Això s’ho diu una persona a si mateixa abans de començar a menjar.

Hi ha un altre paraula que es どうぞ (douzo) i que també vol dir “que aprofiti, tingui, serveixi’s,…” però a diferència de いただきます (itadakimasu), això s’ho diu una persona a un altre quan li està donant alguna cosa. Per exemple, si una persona li dona un bolígraf a un altre, li donarà dient-li どうぞ (douzo).

Ara parlarem de les salutacions, que en aquest cas poden ser diferents segons el moment del dia.

おはようございます = ohayou gozaimasu = Bon dia (formal)

おはよう = ohayou = Bon dia (informal)

こんにちは = konnichiwa = Bona tarda (は pronunciat com wa)

こんばんは = konbanwa = Bona nit (は pronunciat com wa)

La salutació こんにちは (konnichiwa) es fa sevir a partir de les 12 del migdia fins a les 6 de la tarda. Abans es diu おはよう (ohayou) i després こんばんは (konbanwa)

I per últim, quan te’n vas a dormir en lloc de dir こんばんは (konbanwa) s’ha de dir おやすみなさい (oyasuminasai) que vol dir bona nit també, però en referència a que te’n vas a dormir.

Aprenent

Categories